¿ES MULLA O NO ES MULLA?

Bon dia bona gent!

Avui durem a cap l'última entrada d'aquest bloc tan meravellós. El centre d'interés, com ja sabeu, serà l'aigua. En aquest cas, ens centrarem a la característica de la permeabilitat o la no permeabilitat que tenen alguns materials, és a dir, els xiquets experimentaran quins objectes a l'entrar en contacte amb l'aigua es mullen o no.

Bé, en primer lloc m'agradaria començar parlant de què és la permeabilitat. Aquesta característica es defineix com la capacitat que té un material de permetre que un líquid la travesse sense alterar la seua estructura interna. Afirmem que un material és permeable si deixa passar a través d'ell una quantitat considerable de fluid en un temps donat, i impermeable si aquesta quantitat no és baixa.

La velocitat amb la qual el fluid travessa el material depén de tres factors bàsics:

• La porositat del material.
• La densitat del fluid, afectada per la seua temperatura.
• La pressió a la que està sotmés el fluid.

Per a ser permeable, un material ha de ser porós, és a dir, deu contindre espais buits o porus que li permeta absorbir fluid. Aquests espais han d'estar interconnectats perquè el fluid tinga camins per a passar a través del material.

Per tant, podem dir que la impermeabilitat és la capacitat d'un objecte de no ser travessat per l'aigua o altre líquid.

ACTIVITAT

L'objectiu principal de la nostra activitat és comprovar quins materials tenen capacitat d'absorció i quins tenen la capacitat d'impermeabilitat quan els fiquem en l'aigua.

Materials necessaris:

• Cubetes
• Aigua
• Materials: draps, paper d'alumini, boles de suro, fil, plàstic, tapadora de suro, tapadora de plàstic...

Desenvolupament de l'activitat:

En aquesta activitat l'objectiu que es persegueix és que els xiquets i xiquetes coneguen que no tots els materials són iguals quan entren en contacte amb l'aigua.

Per començar, donarem lloc a una pluja d'idees a través de la formulació de diverses preguntes com: Què utilitzeu quan plou per a no mullar-vos?, de què material està fet?, els xiquets seguidament faran les seues prediccions.

A continuació, els nostres alumnes seuran a les taules en grups de sis persones, com a totes les activitats anteriors. A cada grup li donarem dues cubetes, una plena d'aigua i l'altra buida. 

Seguidament passarem a fer una ronda de preguntes que donarà lloc a les hipòtesis que formularan els xiquets i xiquetes. Què passaria si fiquem una esponja en l'aigua?, absorbirà l'aigua o eixirà eixuta?. Per a comprovar la capacitat d'absorció o la impermeabilitat dels materials que vagen a utilitzar els xiquets i xiquetes, els submergiran a l'aigua i els escrreran en la cubeta buida.

Aquest procés el duran a terme amb tots els materials, prèviament hauran de fer les seues hipòtesis sobre el que pensen que succeirà amb aquests materials si els fiquen dins l'aigua.

Per finalitzar, realitzarem una assemblea en la qual els nostres alumnes ens exposaran les conclusions dels experiments que han dut a cap amb tots els materials. Igual que als altres experiements, escriuran al llibre de "els nostres experiments" allò que han aprés i faran un dibuix de la part que més li ha agradat.

L'avaluació es durà a terme mitjançant l'observació directa i sistemàtica. I els criteris d'avaluació per a aquesta activitat són:

• Atén en classe i participa en les activitats.
• Sap distingir entre un material permeable i impermeable.
• Expressa les seues idees oralment.
• Experimenta de forma activa.
• Fa prediccions, observa i manipula el material facilitat.
• Planteja preguntes.
• Respecta les opinions dels seus companys.
• Treballa en grup.

ANEM A FER UN VAIXELL

Bona nit a tothom:

Continuant amb el centre d'interés de l'aigua com a les altres entrades. L'entrada de hui tractarà sobre la flotabilitat dels objectes. 

En primer lloc, explicaré en què consisteix la flotabilitat i seguidament procediré a parlar de l'activitat que duré a terme amb el meu alumnat.

La flotabilitat és un concepte íntimament relacionat amb la densitat d'un objecte i la densitat del líquid on anem a col-locar l'objecte. Perquè un objecte flote damunt d'un líquid o un gas, l'objecte ha de tindre menys densitat que el líquid sobre el què volem que flote, és així de senzill.

Si la densitat de l'aigua  és de 1g/cm3 qualsevol objecte que tinga menys d'aquesta densitat flotarà i els que tinguen major densitat s'afonaran. Els objectes que tinguen la mateixa densitat que l'aigua, sols s'afonaran fins a la mitat de la profunditat sense aplegar al fons per complet.

ACTIVITAT

L'objectiu principal de l'activitat que presentem a aquesta entrada és indagar sobre quins objectes floten en l'aigua i quins s'afonen.

Materials necessaris:

• Aigua.
• Cubetes.
• Diferents materials: Suros, furgadents, pilotes de plàstic, paper d'alumini,  regla, llapis...

Desenvolupament de l'activitat:

Per començar, com a totes les sessions anteriors, llegirem un trosset del nostre conte i quan apleguem a la part on fa referència a la flotabilitat d'alguns materials, li plantejarem preguntes als nostres alumnes: Vosaltres que penseu?, flotarà o no flotarà?, per què? D'aquesta manera animem als xiquets i xiquetes a fer prediccions i introduirem el tema que treballarem al següent experiment.

Per a dur a cap aquest experiment, en primer lloc, posarem als xiquets i xiquetes en grups de treball de 6, com a totes les activitats.

Seguidament, repartirem 6 cubetes grans, dos per a cada grup i també repartirem el material per a cada grup. Tots els grups tindran els mateixos materials.

El procediment que seguirem per  a dur a terme l'experiment serà el següent: preguntarem als nostres alumnes: Penseu que la goma d'esborrar s'afonarà o flotarà? Els xiquets faran les seues hipòtesis en veu alta i a continuació passaran a la fase de comprovació a través de l'experimentació. Aquest procediment el duran a terme amb els diferents materials que els hem facilitat.

En la segona part de l'activitat, intentarem fer-ho un poc més complex. Preguntarem als xiquets quins són els objectes que floten i una vegada ens hagen senyalat tots els objectes pertinents, li preguntarem el següent: Què succeiria si ajuntem el suro que és un material que flota amb una maquineta de fer punta?, i si ajuntem una bola de paper d'alumini amb un clip?. Els xiquets explicaran en veu alta les seues hipòtesis i a continuació aniran comprovant amb els materials, si han encertat amb les hipòtesis o si pel contrari estaven errats. 

Per a finalitzar, farem una assemblea on explicaran en veu alta que hi han descobert, que materials floten, quins s'afonen, que parelles de materials segueixen flotant, per què penses que succeeix això...

Seguidament, escriuran al llibre de "Els nostres descobriments", l'experiment que han dut a terme, què és el que més li ha agradat i faran un dibuix.

L'avaluació es durà a cap a través de l'obervació directa i sistemàtica. A més a més, farem una graella amb criteris d'avaluació que tindrem en compte per valorar negativament o positivament l'activitat. No sols ens servirà per vorer si els xiquets han aconseguit els objectius marcats prèviament, sinó que ens farà també profit per fer una autoavaluació.

Els criteris d'avaluació per a aquesta activitat seran:

• Atén en classe i participa en l'activitat.
• Treballa amb tots els materials.
• Expressa les seues idees oralment.
• Sap distingir entre els materials que posseeixen la propietat de flotabilitat i els que no.
• Experimenta de forma activa.
• Du a terme prediccions, observa i manipula els materials.
• Planteja preguntes.
• Respecta les opinions dels seus companys.
• Treballa en grup.

Ací us deixe dos enllaços amb experiments que podem fer amb els nostres menuts i on podem treballar la propietat de la flotabilitat:

https://www.youtube.com/watch?v=iiWMkiVX1qQ

https://www.youtube.com/watch?v=J10RWAwlQPA

LES CARACTERÍSTIQUES DE L'AIGUA

Bon dia amics i amigues!

En aquesta entrada, seguirem amb el conte de Valentina i aquest cop tractarem els diferents trets que té l'aigua.

L'aigua es troba en totes les parts fins i tot al nostre cos, el quan està compost per aproximadament un 60% (els valors oscil-len entre el 55 i el 78%, segons la persona). Moltes vegades la pregunta de per què l'aigua és transparent està a la nostra ment, i de vegades és difícil adonar-se de les raons d'aquesta pregunta.

Com és de coneixement general, l'aigua està composta per oxigen i hidrogen, aquesta es la raó del seu nom, és a dir, de la seua composició química (H2O), o siga, dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen.

Les molècules d'hidrogen i d'oxigen careixen de color, i per tant, la composició d'aquestes que és l'aigua, hereta aquest tipus de propietat. 

A temperatura ambient o normal l'aigua (H2O) també és inodora i insípida, és a dir, que no té ni olor ni tampoc sabor.

L'aigua, com hem mencionat a l'entrada anterior, la podem trobar en estat líquid, sòlid com el gel i en estat gasós com el vapor d'aigua.

L'aigua pareix blava a l'oceà i a la mar, i açò ocorre gràcies a un succés que va explicar fa més de 100 anys el científic Lord Rayleigh, anomenat la difusió de Rayleigh. Si teniu curiositat per aquest succés, ací trobareu més informació: 

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Difusi%C3%B3_de_Rayleigh

"La clau de per què l'aigua és inodora està en els elements que la componen".

El motiu pel qual l'aigua manca d'olor és una de les qüestions que més ens intriga sobre aquesta. L'explicació més senzilla és que l'aigua està composta per oxigen i hidrogen, com hem dit anteriorment, i donat que aquestes dues molècules són inodores, l'aigua també ho és.

ACTIVITAT

L'objectiu principal de l'activitat és conéixer les diferents característiques de l'aigua a través dels sentits. Aquestes característiques són: Inodora, incolora i insípida.

Materials necessaris:

• Gots de plàstic.
• Aigua.
• Gomets.
• Recipients.
• Culleres de plàstic.
• Antifaç
• Ingredients: farina, oli, sucre, llimó, sal, cola-cao...

Desenvolupament de l'activitat:

Como en totes les activitats, començarem llegint el conte de Valentina. A continuació plantejarem la següent pregunta: ¿Què sabem de l'aigua? ¿Com és?...  donarem pas a una pluja d'idees per conéixer els coneixements previs que tenen els xiquets i xiquetes.

A partir d'ací començarem l'activitat. Dividirem l'alumnat en grups de 6 persones, com ho hem estat fent a les anteriors activitats. Els xiquets faran el mateix experiment alhora.

En primer lloc treballarem la característica inodora. Utilitzarem el sentit de l'olfacte per a treballar-la. Començarem preguntant-li als xiquets i xiquetes: A què fa olor l'aigua?,  els xiquets i xiquetes contestaran a través de les seues pròpies hipòtesis i a continuació duran a terme l'experiment. Amb els ulls tapats posarem tres gots d'aigua i els barrejarem amb diferents ingredients: un got amb aigua soles, altre amb aigua i un poc de vinagre i altre amb un poc de suc. Quan el xiquet olga els gots, li posarem un gomet al got que crega que té aigua. Tots els xiquets realitzaran el mateix procés, alternant els líquids, com per exemple en compte de suc podem posar llet, fanta de taronja, timó...



La següent característica que passarem a treballar serà la incolora. El primer que li preguntarem als xiquets i xiquetes serà: De què color és l'aigua? Els nostres alumnes, igual que en l'anterior experiment, formularan una sèrie d'hipòtesis i duran a cap el següent experiment. Aquest consisteix a donar-li tres gots d'aigua als xiquets. Un, tindrà sols aigua i els altres dos tindran ingredients com farina, oli, xocolata... cada xiquet tindra els seus tres gots i haurà de marcar el got que sols tinga aigua utilitzant el sentit de la vista.



La característica que treballarem a continuació serà la insípida. Els xiquets hauràn de respondre la següent pregunta: Quin gust té l'aigua?, els xiquets i xiquetes diran en veu alta el que pensen a través de la formulació de les seues hipòtesis i passaran a l'experimentació.



Col-locarem davant dels nostres alumnes tres gots amb aigua, aigua amb llimó, llet... i els xiquets amb els ulls tapats tindran que provar el contingut dels gots i indicar quin és el que té aigua. En aquest cas utilitzarem el sentit del gust.

Per a finalitzar, durem a cap un experiment en el qual els xiquets i xiquetes tindran que reconéixer quina és la textura de l'aigua a través del tacte. Com en totes les activitats, començarem preguntant-li : Com és l'aigua quan la toquem? Els xiquets ens diran el que pensen i d'aquesta manera formularan les seues hipòtesi que corroboraran a través de l'experimentació.

Per a dur a cap l'experimentació, posarem tres recipients davant d'ells i amb els ulls tapats ficaran la mà i tocaran el que hi ha a l'interior d'aquests: aigua, farina, sal, terra... 

Els xiquets ens diran en quin pensen que hi ha aigua i posarem un gomet per tal de marcar-lo.

En últim lloc, durem a terme una assemblea en la qual tots exposaran les seues conclusions i ens explicaran tot el que han après, què és el que pensaven i què és el que han comprobat. Escriuran al llibre de "Els nostres experiments" el que hem fet a classe i faran un dibuix d'allóò que més els ha agradat.

Com he senyalat a les entrades anteriors, l'avaluació es dura a terme a través de l'observació directa i sistemàtica. Els criteris d'avaluació establerts, per saber si els alumnes han aconseguit els objectius definits previament, són:

• Treballa en grup.
• Planteja preguntes.
• Observa, manipula el material i fa prediccions.
• Identifica les característiques de l'aigua.
• Expressa les seues idees oralment.
• Experimenta de forma activa.
• Està atent i participa en l'Activitat.

Per finalitzar, us deixe un enllaç de YouTube on torbareu un vídeo que explica les característiques de l'aigua:

https://www.youtube.com/watch?v=f5MQj6f5sHk

CONEGUEM ELS ESTATS DE L'AIGUA

Bon dia companys!

A aquesta entrada us presentaré una activitat relacionada amb els diferents estats de l'aigua. En primer lloc fixaré una definició d'aquests i més endavant presentaré l'activitat que he dissenyat que podem dur a terme en la nostra classe. Per descomptat, aquesta es du a cap a través de la metodologia de la indagació.

L'aigua és un element necessari a la nostra vida i res del que coneixem pot existir sense aquesta. L'aigua podem trobar-la en tres estats diferents i aquests van canviant segons la fase del cicle de l'aigua en què es trobe. El planeta Terra és també conegut com "el planeta blau", per la gran quantitat d'aigua que existeix i és l'únic dels planetes que coneixem que està habitat per éssers vius.

Per entendre el cicle de l'aigua i els seus passos, primerament hem de saber que l'aigua no té color, ni sabor ni olor i que, a més a més, podem trobar-la a la naturalesa de forma natural en tres estats: sòlid, líquid i gasós.

• Aigua en estat sòlid:

El gel i la neu són aigua en estat sòlid. Adquireixen aquest estat amb el fred i podem trobar-la a les muntanyes i en llocs molt freds (com ara el congelador de la nostra casa).

• Aigua en estat líquid:

L'aigua de les fonts, de la dutxa o de la mar és aigua en estat líquid. Són així quan tenen una temperatura normal (entre 0 i 100 graus centígrads). Més de la meitat del nostre cos està format per aigua.

• Aigua en estat gasós:

Quan escalfem molt l'aigua líquida, aquesta s'evapora i passa a l'estat gasós, com per exemple els núvols del cel.

ACTIVITAT

L'objectiu principal d'aquesta activitat és que els xiquets aprenguen a identificar els diferents estats de l'aigua: sòlid, líquid i gasós.

Materials necessaris:

• Diversos recipients.
• Aigua.
• Gel
• Utilitzarem els radiadors de l'aula.
• Retoladors permanents.

Desenvolupament de l'activitat:

Com a totes les activitats, començarem llegint el conte. Plantejarem una xicoteta pluja d'idees amb les següents qüestions relacionades amb el conte: Què ha passat amb la pedra? Com penseu que estava l'aigua?; els xiquets i les xiquetes contestaran el que pensen, com per exemple: l'aigua estava freda, mullada, líquida, calenta...

A continuació, els xiquets i xiquetes seuran per grups de sis, com a l'activitat anterior, i a cada grup li donarem un material diferent.

Al primer grup li donarem gels, els col-locaràn en un recipient gran i transparent i els deixaran damunt del radiador. Què penseu que succeirà amb el gel? A continuació observaran com es fonen. Podran veure el canvi de  l'estat sòlid al líquid.

El segon grup, posarà en un recipient xicotet un poc d'aigua i la deixarà damunt del radiador també. Què penseu que succeirà amb l'aigua? Aquest equip treballarà el canvi de l'estat líquid de l'aigua a l'estat gasós. Perquè els xiquets aprecien millor el que succeeix, el que farem és marcar el nivell de l'aigua amb una ratlla que farem amb un retolador permanent al recipient, i quan aquesta s'evapore a poc a poc, anirem fent-li més ratlles perquè puguen apreciar com va desapareixent l'aigua.

L'últim grup treballarà el canvi de sòlid a líquid. Li donarem als xiquets i xiquetes un recipient on posaran aigua i li preguntarem: Què penseu que succeirà si fiquem aquest recipient d'aigua al congelador? Els nostres alumnes faran les seues hipòtesis i passades unes hores podran comprovar-ho.

Quan tots els xiquets hagen acabat amb els seus experiments passarem a realitzar una assemblea. En aquesta cada grup ens explicarà que pensava que anava a succeir i què és el que ha succeït en realitat quan han dut a terme l'experiment.

Per a cerciorar-nos que els xiquets han entés bé la diferència entre els estats de l'aigua, formularem una sèrie de preguntes, com: On podem trobar aigua en estat sòlid?, i líquid?, etc.

Com en l'activitat anterior, els xiquets escriuran al llibre de ·els nostres descobriments" quins han sigut els experiments que han dut a cap i que han aprés. 

Com hem dit abans l'observació serà la nostra eina d'avaluació per excel-lència. En aquest cas, els criteris d'avalauació que hem escollit per saber si els alumnes aconsegueixen els objectius marcats, són:

• Està atent i participa en l'activitat.
• Experimenta de forma activa.
• Expressa les seues idees oralment.
• Fa prediccions, observa i manipula el material proporcionat.
• Planteja preguntes. 
• Respecta les opinions dels seus companys.
• treballa en grup

*Aquesta activitat es durà durant diversos díes, ja que hi ha experiments que requereixen un poc més de temps.

Per finalitzar, us deixe dos enllaços on explica els diferents estats de l'aigua a través de dos vídeos de YouTube:

https://www.youtube.com/watch?v=6sfV1Yt2SVQ

https://www.youtube.com/watch?v=c4nhGai4TFs

I SI CREEM PLUJA?

Bona vesprada a tothom!

Aquest cop centraré la meua entrada en la primera de les activitats que he dissenyat per a la meua unitat didàctica. Com he mencionat a altres entrades, utilitzaré l'aprenentatge a través de la indagació i he decidit utilitzar l'aigua com a centre d'interés.

En aquest primer cas, ens centrarem en el cicle de l'aigua. En primer lloc, explicaré breument en què consisteix el cicle de l'aigua.

L'Aigua no roman sempre en els mateixos llocs. Tots hem vist com cau des dels núvols quan plou o neva, hem vist com passa pels rius; també podem comprovar com, i amb el pas del temps, s'evapora l'aigua continguda en un recipient obert... on va l'aigua? Fins on va?

Trobem:

• De la mar fins als núvols. EVAPORACIÓ.

A causa de la calor produïda pel sol, l'aigua de la superfície de la mar va evaporant-se a poc a poc. També s'evapora, encara que en menor quantitat, l'aigua dels llacs, embassaments, rius...

Aquest vapor d'aigua s'eleva i va formant núvols que apleguen a emmagatzemar gran quantitat d'aigua en forma de vapor.

• Dels núvols a terra. CONDENSACIÓ I PRECIPITACIÓ.

El vent espenta els núvols que es formen sobre la mar i molts d'aquests apleguen a terra firme. Quan aquests núvols es refreden, el vapor d'aigua que contenen es condensa i es precipita en forma de pluja. Si la temperatura baixa encara més, la precipitació pot produir-se en forma de neu o pedra. D'aquesta forma, l'aigua que procedeix principalment de la mar, passa a terra firme.

• Del terra a la mar.

Una vegada l'aigua s'ha precipitat damunt del terra firme, pot seguir diversos camins:

- Part d'aquesta s'infiltrarà en el terreny i s'acumularà en grans depòsits subterranis (Aqüífers) o formarà corrents subterranis que, amb el temps, deixaran eixir l'aigua a la superfície perquè seguisca el seu curs.

- Altra part de l'aigua caiguda passarà per la superfície terrestre formant torrents, rius que duran, de nou, l'aigua fins a la mar.  D'aquesta forma es completa el cicle de l'aigua.

ACTIVITAT

L'objectiu principal de l'activitat és comprendre el cicle de l'aigua a través de l'experimentació directa amb diferents materials.

Materials necessaris:

• Plats de plàstic.
• Gel.
• Recipients de vidre.
• Aigua.
• Folis amb imatges.
• Ordinador.
• Microones.
• Llibres.
• Radiadors de l'aula.
• 
  

Desenvolupament de l'activitat:

Per començar amb aquesta activitat, llegirem la primera part del conte que hem citat a l'anterior entrada, fins a aplegar a la pregunta: Com es forma la pluja? A partir d'ací farem amb els xiquets una pluja d'idees, i amb aquesta veurem els conceptes que relacionen amb la pluja, com per exemple: núvols, trons, tempesta...

Aquesta primera fase ens ajudarà a saber quins són els coneixements previs que tenen els xiquets i xiquetes sobre el tema que anem a treballar.

Abans de començar amb l'activitat, els nostres alumnes buscaran per parelles a l'ordinador i en diferents llibres, en què consisteix el cicle de l'aigua.

A continuació, col-locarem als xiquets i xiquetes en grups de 6. Tres s'encarregaran d'agafar un poc d'aigua i li plantejarem la següent qüestió: Hem d'escalfar l'aigua, on podem escalfar-la? Els xiquets sabran que poden escalfar l'aigua al microones del col-legi, damunt dels radiadors de l'aula... els altres tres integrants del grup seran els encarregats d'anar a agafar gel al congelador de la sala de professors.

Seguidament, indicarem als xiquets i xiquetes que tenen que col-locar el plat de plàstic amb el gel damunt d'un gerro de cristall que contindrà aigua calenta i a continuació deuran observar que és el que succeeix.

Veuran que la calor de l'aigua i el fred dels gels provoca que comence a ploure dins del gerro i hauran d'intentar entendre per què.

A Continuació, farem una assemblea a l'aula amb els xiquets i xiquetes on, detingudament, ens explicaran que és el que han observat quan han dut a terme els diferents experiments i com ho relacionen amb el que han vist a internet i als llibres.

Al mateix temps que els xiquets i xiquetes ens ofereixen les seues explicacions, nosaltres com a docents i per fer més significatiu el seu aprenentatge, anirem relacionant el que expliquen amb fets de la vida real, com ara la pluja.

Per finalitzar amb l'activitat i per cerciorar-nos què han entés bé l'explicació, tindrem un gran llibre que s'anomenarà "els nostres experiments", on cada vegada que es facen experiments, es posarà una xicoteta descripció del que han realitzat i un xicotet dibuix que siga significatiu per a ells.

Cal dir que l'avaluació d'aquests experiments es durà a terme a partir de l'observació sistemàtica del que fan, diuen... els xiquets i xiquetes. A més a més, podem observar el procés i el desenvolupament que segueixen aquests, gràcies als pasos de la metodologia per indagació (hipòtesi-experimentació-resultats-comprovació d'hipòtesi-conclusió).

També tindrem en compte la participació de l'alumnat així com l'actitud i l'esforç davant les activitats propostes.

Per a saber si els nostres alumnes han aconseguit els objectius marcats en aquesta activitat, hem fet una graella amb uns criteris d'avaluació. Aquests serien:

• Està atent i participa en l'activitat.
• Experimenta de forma activa.
• Expressa les seues idees oralment.
• Fa prediccions, observa i manipula el material.
• Planteja preguntes.
• Respecta les opinions dels seus companys.
• Treballa en grup.

¡VALENTINA DESCOBREIX L'AIGUA!

En aquesta entrada vaig escriuré un conte que he adaptat al meu gust per tal d'utilitzar-lo com a fil conductor de totes les activitats de la nostra unitat didàctica. La principal funció d'aquest és mantenir als xiquets atents i motivats en tot moment.

El conte anomenat "Valentina descobreix l'aigua" diu així:

Hi havia una vegada una xiqueta que era molt curiosa. Aquesta xiqueta s'anomenava Valentina i va aplegar a una illa d'un país on l'aigua era molt escassa i quasi no plovia. Valentina tenia una missió: visitar a la seua iaia. Però, hi havia un xicotet problema: s'havia enganyat d'illa i havia de travessar-la fins a aplegar a la platja i aconseguir aplegar a l'illa del costat.

Ràpidament, Valentina va començar a caminar en cercade la platja, però al cap de poc temps va començar a ploure i no entenia el que estava passant, pel que li va preguntar a una dona que passava per allí: "Què està succeint? Per què cau aigua del cel?, estic mullant-me i tinc fred". La dona que era una meteoròloga (Sabeu que fan aquestes persones?) li va explicar que l'aigua queia dels núvols i li va dir com es formaven els núvols mitjançant un xicotet experiment.(activitat: i si creem pluja?

Després Valentina va seguir el seu camí. Quan anava caminant per un camí va entropessar amb una "pedra" molt estranya, redona i transparent. L'agafà, però a l'agafar-la es va donar compte que estava molt freda, congelada, ràpidament la va deixar a terra (la mestra li ensenya als xiquets un gel com si fóra la pedra) i es va quedar mirant-la de fit a fit.

Al cap d'una estona, es va adonar que la "pedra" era més xicoteta i que l'arena del costat estava mullada. Com Valentina era tan curiosa va seure a terra al sol i va seguir mirant amb molta atenció aquesta "pedra" tan estranya. Amb el pas del temps la pedra habia desaparegut i l'arena va passar d'estar mullada a estar eixuta. Valentina es va quedar molt estranyada i no entenia que havia passat. (Què creeu que ha passat?com li ho explicaries a Valentina?). (Activitat: els diferents estats de l'aigua).

Valentina va continuar el seu camí, encara que estava molt cansada i tenia molta set. Es va trobar un home i li va preguntar: "Per favor, pots donar-me un poc d'aigua?". L'home li va contestar: "si esbrines quina d'aquestes botelles conté aigua, jo te la regale".  Valentina va acceptar i es va fixar en la seua olor, el seu color i el seu sabor. (Sabríeu dir-me com es l'aigua? Qué li diríeu a Valentina per a ajudar-la?. (Activitat: Característiques de l'aigua).

Valentina va endevinar quina botella tenia aigua dins i la va agafar però aquesta era tan gran i tan llarga que no la podia ficar a la seua motxilla. Va pensar que no podia endur-se-la perquè tenia una forma molt gran i aleshores passaria set. L'home li va dir: "no et preocupes, agafa aquesta botella, és més ampla i menys llarga que eixa i aquesta si pots ficar-la a la teua motxilla, sols has de canviar l'aigua d'una a l'altra". Valentina va pensar que l'aigua tenia la forma de  la botella gran i que en l'altra botella no anava a cabre tota, però animada per l'home va començar a ficar l'aigua d'una botella a altra. (Ací podríem treballar la forma de l'aigua, fer experiments amb trasbalsaments).

Després de donar-li les gràcies a l'home per la seua ajuda, Valentina va continuar la seua aventura i quan estava arribant a la platja va trobar un barraca. La cambrera estava fent còctels: en un got posava aigua, sucre, suc de taronja i altres aliments i ho menejava tot amb una cullera. Valentina es va quedar molt impressionada perquè l'aigua canviava de color, uns ingredients desapareixien i altres es diferenciaven fàcilment. "Què estàs fent? Per què passa això?" li va preguntar.

La cambrera li va contestar: "estic fent un còctel, passa el mateix que quan el teu pare et fa la llet amb el xocolate, la llet deixa de ser blanca el xocolate perquè te la pugues beure; observa el que ocorre amb diferents aliments". (Activitat: Acolorim l'aigua).

Després va aplegar a la platja, estava molt prop de la seua meta. Ara sols li faltava un mitjà de transport (Quin pot ser?) per a poder anar a l'illa del costat perquè no sabia nada i no volia ofegar-se. Allí es va trobar a dos barquers que li van oferir diferents materials per a constriuir un vaixell. Valentina es va posar mans a l'obra per a comprobar quins materials podien servir-li per a fer un xicotet vaixell. (Que materials li recomanaríeu que utilitzara?). (Activitat: fem un vaixell?).

Quan va aplegar a la nova illa estava plovent i com que no volia mullar-se va anar a una tenda a comprar-se alguna cosa que la protegira de la pluja. Com no coneixia que materials no es mullen la tendera la va ajudar i li va fer una demostració per tal que poguera vorer que material es mullen i quins no. (Activitat: es mulla o no?).

Ja estava molt prop de trobar-se amb la seua iaia. Quan va aplegar la seua iaia estava esperant-la entusiasmada, inclús tenia un músic molt peculiar que feia música amb copes de cristall com si foren bateries i amb globus d'aigua com si foren maraques. Valentina es va posar molt contenta.

Més tard, Valentina junt amb la seua iaia, va entrar a casa a menjar, abans de menjar es van llavar les mans, i la seua iaia li va recordar que havia de tancar l'aixeta per a estalviar aigua. Ja per finalitzar van celebrar l'arribada de Valentina tots amb molta alegria.

ELS AVANTATGES DE L'APRENENTATGE PER INDAGACIÓ

Bon dia companys! 

Avui començarem la nostra entrada tenint en compte el nostre objectiu principal "aprendre i ensenyar ciències a través de la indagació". Per una banda, farem referència a algunes de les metes que té la ciència per als xiquets i xiquetes i per altra banda ens centrarem en els avantatges que aporta la utilització de la metodologia de la indagació, en aquest cas en Educació Infantil.

Tant la indagació com la investigació deuen ser metodologies essencials i necessàries en Educació Infantil. L.M. del Carmen (1998) defineix la investigació com "Una activitat d'aprenentatge pot definir-se com el desenvolupament d'estratègies de coneixement objectiu basades en la cerca personal de l'alumne...".

Esme Glauret (1998), assenyala algunes de les metes que té la ciència per als xiquets i xiquetes. Aquestes són:

• Augmentar la comprensió dels xiquets i xiquetes sobre el medi ambient biològic i físic i identificar el seu lloc a aquest.
• Afavorir i construir idees i interessos en els xiquets i xiquetes.
• Promoure la importància del paper que té la ciència en la vida quotidiana i ajudar a l'alumnat en les seues interaccions en el món.
• Desenvolupar el pensament crític, l'interés pel medi ambient i el respecte a les evidències.
• Desenvolupar apropaments i actituds positives per a aprendre i donar suport a l'alumnat perquè aprenga a aprendre.
• Promoure una base adequada per a un aprenentatge futur de les ciències.

La utilització de la indagació per a aprendre i ensenyar ciència en Educació Infantil té alguns avantatges, com ara:

• Fomentar un alt grau de participació de l'alumnat.
• Generar aprenentatges de forma autònoma.
• Elaborar de cerques d'informació.
• Els xiquets poden expressar i compartir els seus coneixements amb els seus iguals.
• Fomentar la socialització.
• Ajuda a resoldre situacions d'aprenentatge significatiu i evita la repetició de continguts.
• Ensenya a aprendre a valorar l'organització i la col-laboració en el treball en equip.
• Descobreixen que tota acció va acompanyada de certs procediments.
• Desenvolupar el pensament reflexiu i crític de l'alumnat.
• Conèixer les ciències i aprendre a valorar per a millorar la seua qualitat de vida i aprendre a prendre decisions.

En conclusió, tenint en compte tots els punts que hem citat anteriorment, podem dir que l'educació científica és una font de satisfacció, una eina per a la vida i una escola de valors.